dimecres, 27 de febrer del 2013

ALBUM 25 ANYS

Fa uns dies vaig entregar un album destinat a posar les fotografies de la celebració del 25è aniversari de noces de la germana d'una amiga que els hi volia regalar. Vaig tenir llibertat total per fer-lo. Vaig preguntar sobre els colors preferits i em van dir que un era el groc. Amb aquesta dada vaig fer tot l'album combinant el groc i el gris. Les tapes estaven folrades amb paper decorat (d'October Afternoon, una de les meves marques preferides):


La resta de l'album juga amb el groc i el gris, una combinació que m'agrada molt. Vaig fer tres separacions amb paper vegetal groc i la resta de fulls amb cartolina kraft amb detalls (troquelats, washi-tapes, segells...) en groc i gris. El primer feia al.lusió a l'época en que es van conèixer.



El segon és pel seu casament, fa 25 anys.



I el tercer és on han d'anar totes les fotos de la celebració i que estan mínimament guarnides per tal de que ells posin les fotos que vulguin. No posaré tots els fulls per no fer-me pesada, només alguns.










Per entregar-lo vaig decorar un sobre també en color kraft i continuant amb el groc i el gris.


Haig de dir dues coses. La primera és que, després de més d'un any de tenir-la, per fi m'he decidit a ulilitzar la Bind-it-all per enquadernar-lo. No sé perquè però em feia molt de respecte. Tenia molta por a fer-ho malament. Em vaig empassar el vídeo que l'Elena de "¡Pega, papel o tijeras!" va fer pel blog de Basiccrea unes quantes vegades i vaig suar lo meu. Però al final en vaig sortir i va quedar força bé. La segona és que, ara que tinc una càmera decent, algú de casa la va tocar, jo no em vaig adonar i vaig fer les fotos depressa una estona abans d'entregar l'album. El resultat van ser unes fotos fosques on no es veia pràcticament res. Després de molt retocar-les he aconseguit aquest resultat. He fet el que he pogut però almenys es pot veure alguna cosa. Em sap greu que no s'apreciin bé els colors i quedin esmorteits però és el que hi ha. La propera vegada prometo mirar les fotos abans d'entregar-ho (i també mirar bé la càmera abans de fer les fotos).
El resum d'aquesta entrada tan llarga és que aquest album em va fer patir (sóc molt perfeccionista i dubto molt) a la vegada que vaig disfrutar molt i estic satisfeta del resultat. A més, m'han dit que als destinataris els va agradar molt i això és la millor recompensa.

8 comentaris:

  1. M'agrada moltíssim!!!! sobretot la portada i els detallets que has anat posat a les diferents pàgines. Jo també sóc un desastrillo amb les fotos, és molt difícil que la càmera capti els colors, sobretot quan són grisos o marrons, però no et preocupis, que s'aprecia la feina! M'encanta la idea del paper vegetal! Un petonàs

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Montse. Ja et vaig dir que la portada de la teva llibreta Carpe diem em recordava aquesta portada. Amb lo de les fotos no estic d'acord amb tu. Les teves sempre em semblen perfectes. Molts petons

      Elimina
    2. T'haig de confessar que les meves fotos sempre passen pel "voy a tener suerte" del picassa, jeje.

      Elimina
    3. I, com et penses que vaig salvar aquestes? Un petó

      Elimina
  2. MOLT MACO, A MI TAMBE MAGRADAT LA IDEA DEL VEGETAL I COM HAS DECORAT LES FULLES NI MASSA NI MASSA POC.

    FELICITATS PER LA FEINA

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Sonia. Volia que totes les fulles anèssin decorades però que no fèssin nosa per posar les fotos. Petons

      Elimina
  3. Es preciós.... ha valgut la pena suar....... la combinació de colors es molt bonica i molt escaient per una àlbum d'aquest tipus.... jo els trobo molt elegants... i tots els detallets son perfectes......
    Segur que els hi va encantar..... i per les fotos.... jo també soc del teu club.....
    Petons....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Sara. Ens haurem d'apuntar a un curs de fotografia. Petons

      Elimina