TARGETA D'ANIVERSARI

Avui és l'aniversari d'en Guillem, el meu fill, i (com no?) li havia de fer una targeta de felicitació. Com sempre la vaig fer ahir a última hora. El problema era trobar uns papers sense flors ni cap motiu que fos mínimament femení. Vaig recòrrer a una vella col.lecció de tardor de lily bee design i els colors de tardor van condicionar la resta. La base, com acostumo a fer sovint, en craft. Aquí la teniu:

Alguns detalls dels embossing:

Les fotos són bastant dolentes. He de dir en la meva defensa que a Barcelona avui fa un dia totalment ennuvolat. Fins i tot ha plogut una mica i tot.

I ara, a preparar el pastís!

DIARI CREATIU 23

L'altre dia vaig tenir una discussió sobre aquest projecte meu i el fet de portar dos mesos de retràs. Em deien que això no podia ser un "diari" degut a aquest retràs. Bé, el fet és que això va començar seguint unes directrius, com vaig explicar aquí (punt 7). La idea era introduir-me en l'art journal a través d'ell i això és el que he anat fent durant tot aquest temps. Per circumstàncies familiars, durant un temps, no vaig poder dedicar-li el temps que calia i el diari es va anar endarrerint. Però el meu propòsit continua essent fer un recull dels 365 dies d'aquest any. Fa temps que vaig abandonar les directrius i, tot i fer-lo amb efecte retroactiu, intento a partir de notes i records plasmar totes els dies d'aquest any. Potser el problema, essent molt puristes, és anomenar-lo "diari" però, amb el vostre permís, li continuaré dient així perque el que pretenc és que a final d'any tingui 365 pàgines que plasmaran, més o menys, aquest any.

Bé, i després de tot aquest rotllo, passo a ensenyar-vos noves pàgines, encara que pertanyin encara al mes de juliol.

Dia 11

Planta i espera

 

Dia 12

"Pots fer qualsevol cosa però no pots fer-ho tot" (David Allen)

Dia 13

La meva vida no para de girar

Dia 14

A l'estiu tota cuca viu

Dia 15

"L'éxit consisteix en obtenir el que es desitja. La felicitat en disfrutar el que s'obté"  (Ralph Waldo Emerson)

Dia 16

Diferents i complementaris

Dia 17

"Per molt llarga que sigui la tempesta, el sol sempre torna a lluir entre els núvols" (Khalil Gibran)

Dia 18

Relax

Dia 19

Comença el compte enrera cap a les vacances

Dia 20

"El passat ha fugit, el que espera està absent, però el present és teu" (Proverbi àrab)

I fins aquí l'entrada d'avui.

PREMI "ESTE BLOG SÍ QUE MOLA"

Fa un parell de dies, vaig rebre en aquest blog un comentari de l'Olga de El rincón de Olga en el que em deia que tenia un regalet al seu blog. El regalet era un premi d'aquests que es donen a blogs amb pocs seguidors i que és una forma de donar-los a conèixer. El premi era aquest:

 

Des d'aquí vull donar les gràcies a l'Olga per la seva deferència i com sóc molt obedient, passo a cumplir les normes establertes:

1. Agrair a la persona que et dona el premi. Ja ho he fet però ho torno a fer. Gràcies Olga.

2. Visitar als premiats. També ho he fet i m'ha fet especial il.lusió compartir el premi amb l'Elena de La aventura de los buhos perque és un blog que segueixo habitualment i que m'encanta.

3. Visitar l'origen del premi a Una sonrisa para mamá. També ho he fet.

4. Anomenar 5 blogs que t'agradin. Això és el més difícil. Segueixo molt blogs de gent que fa uns treballs preciosos però escollir cinc i que no siguin els que coneixeu totes em resulta impossible. Podria ser qualsevol dels que segueixo habitualment i que podeu veure en el meu perfil. O sigui, que vagi per tots ells aquest premi.

5. Explica-li les normes. Aquest punt queda obsolet.

Després de tot això només em queda dir que sempre és agradable que algú se'n recordi d'aquest petit blog que està fet sense més pretensions que mostrar els meus treballs. Gràcies Olga.

COSES VÀRIES

Aquesta és la primera entrada que faig des del nou ordinador. Entre passar tot lo del vell i entendre'm amb aquest la cosa s'ha endarrerit una mica. Però sembla que comencem a ser amics (l'ordinador i jo).

Avui us volia ensenyar una sèrie de coses que em van encarregar. Es tractava del comiat d'un equip d'una revista d'un col.legi professional del qual marxen una sèrie de membres.

En primer lloc em van encarregar un allbum per posar dedicatòries per la directora de la revista. Vaig optar per fer un album desplegable que ja havia fet una altra vegada, amb algunes petites modificacions.

L'album tancat:

I anem desplegant:

 

I aquí les etiquetes per posar les dedicatòries, fetes amb paper d'aquarel.la:

 

El segon encàrrec eren tres llibretes per tres persones que també deixen l'equip i les vaig fer seguint el model d'unes altres fetes amb enquadernació holandesa que podeu veure aquí.

I l'últim encàrrec eren uns punts de llibre per tots els membres d'aquest equip durant aquesta étapa que acomiadaven. Vaig decidir fer-los en paper d'aquarel.la tenyit amb tintes distress i a sobre el nom de la revista en lletres troquelades en paper de llibre antic i la data.

I aquí s'acaba la pallissa de fotos d'avui. A més, com sempre, demano perdó per les fotos, fetes a última hora i amb una llum horrible. Però, ja sabeu, que lo de la fotografia no és lo meu.

Aviat tornaré amb el diari creatiu.

DIARI CREATIU 22

I, després d'uns dies d'intentar posar-me en ordre (no ho he aconseguit encara), continuo amb el meu diari creatiu. Comencem el mes de juliol.

Dia 1

La natura és pau

Dia 2

"La felicitat és una papallona que si la persegueixes, sempre estarà just més enllà del teu abast. Però si t'asseus en silenci, podria posar-se sobre tu" (Nathaniel Hawthorne)

Dia 3

Busca un far en mig de l'oceà

Dia 4

"Quan no tens una meta, és difícil aconseguir-la" (Paul Arden)

 

Dia 5

"La lectura, una porta oberta a un món encantat" (François Mauriac)

Dia 6

L'amor creix al donar-lo

Dia 7

Vull ser lliure com les papallones

 

Dia 8

Necessito un raig de sol entre els núvols

Dia 9

Cal.ligrama sobre les tardes d'estiu

Dia 10

No sóc perfecta (... i menys mal!)

I fins aquí l'entrada d'avui.

50 ANYS I UN DIA

No, no és una condemna. És que ahir vaig fer 50 anys. Així escrit d'un tiron no sembla res però la veritat és que impressiona.

El dia va començar amb les felicitacions dels de casa i amb un matí de compres de roba amb una adolescent de 13 anys. Us podeu imaginar. Vaig arribar al migdia atacada dels nervis. Llavors, va arribar el primer regal, un portàtil amb una targeta.

Aquí la targeta amb retrat inclòs (fet pel meu maridet)

I ara ve la segona part, el portàtil que em van regalar i que jo havia mirat i ells remirat al FNAC no era el que corresponia amb l'exposició de la botiga perque estaven equivocades les etiquetes. Les prestacions i les mides (jo volia de totes totes una pantalla gran per allò de que l'edat comença a passar factura) són les de l'etiqueta però no és negre com jo volia sinò platejat. Per verificar tot això han calgut quatre viatges al FNAc i fins a la quarta vegada no s'han adonat de l'error de les etiquetes. En fi, que o renuncio al color o renuncio a prestacions pel mateix preu. Després de consultar-ho amb el coixí i amb els entesos de la casa (véase el meu marit i el meu fill) crec que em quedaré amb el platejat. O sigui que segurament aquesta és l'última entrada que faré des del meu vell ordinador, que és lent (lentíssim) però que m'ha acompanyat des de que vaig entrar en aquest món del scrap. La veritat és que em fa una certa pena. Jo li agafo molt de carinyo a les coses i em costa desprendre'm d'elles. Lo de "renovarse o morir" no és un dels meus lemes favorits.

Aquí el nou amic:

Aquí no s'aprecia el tamany però us he de dir que té unes mides considerables.

Però el dia no acaba aquí. A l'hora de dinar se'm va anunciar que a la nit sopàvem fora. Quina mandra! Jo volia un soparet a casa tots quatre amb alguna cosa especial, un pastís per bufar les espelmes, una mica de cava...

Em vaig intentar resistir però em van dir que ja estava reservat i punt. O sigui que a les 9 sortiem de casa tots quatre ben arregladets. Però a l'arribar al restaurant de Gràcia on es suposava que anàvem a sopar hi havia les altres persones que no viuen a casa però que són tan importants amb la meva vida, la meva germana, el meu cunyat (com germà) i els amics que m'han acompanyat alguns des de fa moooolts anys i altres no tant però que formen part indispensable de la meva vida. No sóc persona de tenir molts cercles d'amics però m'enorgulleixo dels que tinc perque sé que sempre hi són. Van faltar alguns per raons laborals o familiars (però que no van faltar en la seva felicitació) però altres van fer un gran esforç per ser-hi.

Especial il.lusió em va fer retrobar-me amb un amic al que feia anys que no veia tot i que mantenim contacte telefònic (llargues i gratificants converses telefòniques) però al que em va encantar fer una abraçada "en vivo y en directo".

Aquí jo bufant el pastís:

(Ja sé que la foto és horrorosa però a veure qui queda bé bufant espelmes. Per la vostra informació el pastís és un brownie)

I després els regals. Em coneixen i em van regalar tres de les coses que més m'agraden en aquest món: arracades, lectura (en les dues versions, llibre de paper i un e-book) i scrap.

El scrap va venir (com no?) de la Marta, que em va regalar una targeta preciosa i un album-llibre de firmes en el que tothom que hi era va poder deixar la seva emprenta i que jo guardaré entre els meus gran tresors a la caixa que la meva amiga Teresa em va regalar (una cucada) per a que guardés els meus records per quan ja la memòria em falli.

Aquí la caixa:

Aquí la targeta:

Des de fa un temps, com bé sap la Marta, estic molt turquesa. De fet, ahir a la nit portava unes sandàlies d'aquest color.
 

Aquí l'album-llibre de firmes.

En fi, que el dia va acabar d'una forma meravellosa, en mig de les persones que més estimo i a les que no vull deixar de donar les gràcies per ser-hi però no només ahir sino formant part de la meva vida quotidiana dia a dia, per riure amb mi o per plorar amb mi en qualsevol moment. Una especial menció mereix el Ramon que va ser qui va organitzar tot i al que no volia fer cas per anar a sopar fora. Pobre! amb el temps que portava preparant-ho i la de trucades que debia fer...I als meus fills, que es van portar divinament i van ser els seus còmplices.

Avui l'entrada ha sigut molt llarga però és que 50 anys no es fan cada dia! ni tan sols dos cops a la vida.