ALBUM "LONDRES DES DEL MEU COS"

Fa aproximadament 15 mesos la meva germana va caure quan anava a treballar i es va fracturar una vèrtebra. Com a conseqüència d'això va tenir que portar un corsé rígid durant bastants mesos i seguir una llarga rehabilitació. Mentre vivia tot això va decidir plasmar les coses que li passaven a ella o al seu voltant en uns dibuixos prenent com a punt de partida el corsé. Mesos després, un cop recuperada, va fer un viatge a Londres amb una amiga i això li va inspirar una sèrie de dibuixos seguint el mateix patró. Aquests dibuixos li volia regalar a la seva amiga i em va demanar ajuda en la forma de com presentar-ho. Tot aquest rotllo és per explicar-vos com ha nascut aquest album, que ella ha titolat com "Londres des del meu cos".

La primera dificultat amb que ens vam trobar és que els dibuixos estaven fets en quartilles i no tots tenien la mateixa mida ni estaven centrats. Per donar una uniformitat vaig enquadrar cada un d'ells amb una cartolina negra intentant que fòssin "més o menys" de la mateixa mida. Aquí teniu alguns exemples (no els posaré tots perquè són 22 dibuixos!):

Per a que no es veiés la quartilla descentrada pel darrera vaig enganxar una altra cartolina negra fent com un entrepà de dibuix entre dues cartolines.

Després vaig preparar unes tapes en cartró gruixut (segona dificultat: em vaig equivocar amb les mides i vaig haver de repetir una amb lo poc que m'agrada a mi tallar cartró gruixut!) i les vaig folrar amb un paper de tema viatges per fora i cartolina negra per dins.

I només quedava enquadernar-ho. Aquí la cosa ja tenia un gruix considerable: 22 x 2 cartolines amb els dibuixos, una cartolina més per posar el títol més les dues tapes gruixudes!

I això és el que em va fer suar més perque us he de dir que estrenava una nova joguina scrapera, la Cinch, que em van portar els Reis i que encara no havia estrenat. Jo havia utilitzat altres vegades la Bind-it-all però aquesta és una mica diferent. Com a bona novata, vaig assajar primer amb papers de reciclatge i va sortir perfecte. Però, quan ho vaig fer amb el treball reial vaig taladrar malament unes quantes fulles. M'hagués volgut fondre! Vaig haver de repetir-les i això tenia dos inconvenients: extreure els dibuixos dels "entrepans de cartolina" (on estaven molt ben enganxadets perque no es movéssin) i trobar més cartolines negres. Lo primer ho vaig fer amb molta cura i molta paciència i lo segon es va salvar gràcies a que sóc una gran acumuladora de material perque era diumenge a la tarda i ho havia d'entregar l'endemà.

En fi, un cop explicada tota la meva aventura (necessitava explicar-ho per desfogar-me!), aquí teniu l'album acabat:

A la part de dins de la tapa vaig fer una butxaca per tal de poder posar una nota amb una dedicatòria:

Us he de dir que un cop acabat fa goig i que estic satisfeta del resultat i pel que sé tant l'autora dels dibuixos com l'amiga a la que anava destinat l'album han quedat molt contentes.

Ah! I perdoneu per aquestes entrades tan llargues. I gràcies per la vostra paciència infinita. Muac!